És un estat de por irracional o ansietat intensa a estar en llocs d'on és difícil escapar o on, en cas de tenir un problema, seria complicat obtenir ajuda. Freqüentment es relaciona amb la presència de crisis de pànic.
La causa del trastorn és desconeguda, encara que s'ha associat a factors genètics, de personalitat i ambientals.
Els símptomes experimentats pel pacient són ansietat i evitació. Ansietat o por a quedar-se sol, a perdre el control, etc. Evitació de grans multituds, a estar sol a casa, a conduir, a espais oberts amplis, a estar lluny de casa, a romandre en espais tancats, etc.
La por o ansietat és desproporcionada al perill real i és contínua durant típicament 6 mesos o més.
El diagnòstic es fa mitjançant un interrogatori dirigit.
El tractament combina teràpia psicològica i farmacològica amb medicació ansiolítica i antidepressiva.
- Randi E McCabe. Agoraphobia in adults: Epidemiology, pathogenesis, clinical manifestations, course, and diagnosis. UpToDate. Junio 2016
- American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition (DSM-5), American Psychiatric Association, Arlington, VA 2013.
- Wittchen HU. Agoraphobia and panic. Prospective-longitudinal relations suggest a rethinking of diagnostic concepts. Psychother Psychosom 2008; 77:147.
- Fava GA. Agoraphobia is a disease: a tribute to Sir Martin Roth. Psychother Psychosom 2008; 77:133.
- Wittchen HU. Agoraphobia: a review of the diagnostic classificatory position and criteria. Depress Anxiety 2010; 27:113.
