Agorafòbia

Urgència baixa
--

És un estat de por irracional o ansietat intensa a estar en llocs d'on és difícil escapar o on, en cas de tenir un problema, seria complicat obtenir ajuda. Freqüentment es relaciona amb la presència de crisis de pànic.

La causa del trastorn és desconeguda, encara que s'ha associat a factors genètics, de personalitat i ambientals.

Els símptomes experimentats pel pacient són ansietat i evitació. Ansietat o por a quedar-se sol, a perdre el control, etc. Evitació de grans multituds, a estar sol a casa, a conduir, a espais oberts amplis, a estar lluny de casa, a romandre en espais tancats, etc.

La por o ansietat és desproporcionada al perill real i és contínua durant típicament 6 mesos o més.

El diagnòstic es fa mitjançant un interrogatori dirigit.

El tractament combina teràpia psicològica i farmacològica amb medicació ansiolítica i antidepressiva.

Referències bibliogràfiques
  1. Randi E McCabe. Agoraphobia in adults: Epidemiology, pathogenesis, clinical manifestations, course, and diagnosis. UpToDate. Junio 2016
  2. American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition (DSM-5), American Psychiatric Association, Arlington, VA 2013.
  3. Wittchen HU. Agoraphobia and panic. Prospective-longitudinal relations suggest a rethinking of diagnostic concepts. Psychother Psychosom 2008; 77:147.
  4. Fava GA. Agoraphobia is a disease: a tribute to Sir Martin Roth. Psychother Psychosom 2008; 77:133.
  5. Wittchen HU. Agoraphobia: a review of the diagnostic classificatory position and criteria. Depress Anxiety 2010; 27:113.
Autor
Dra. Patricia Sánchez
Copyright
© TeckelMedical 2026

Símptomes

    Por a espais oberts


    Por d'estar en aglomeracions


    Por a perdre el control


    Por a espais tancats


    Ganes de fugir per por

Símptomes a considerar

No poder agafar el son o despertar-se més aviat de l'habitual
Pèrdua o augment de pes
Visió negativa de la vida o del futur.

Autocura

Mantenir una alimentació equil·librada: incrementar el consum de fruites, verdures, carns blanques i disminuir àpats rics en greixos i fregits.
Fer activitat física de manera regular, adaptada a l'edat i condició física, amb una freqüència d'almenys 3 cops a la setmana.
Consultar amb el seu metge de capçalera sobre psicoteràpia i tractaments.
Consultar amb metge de capçalera sobre ansiolítics.
Assistir freqüentment a activitats que ajuden a reduir els nivells d'ansietat (ioga, tai-chi, meditació).
Reduir situacions que provoquen estrès psicològic.