És el trastorn del ritme cardíac o arítmia, que es manifesta amb freqüències cardíaques normals o elevades. Les cavitats superiors del cor (aurícules) generen un batec molt accelerat que es transmet a les cavitats inferiors (ventricles) amb una freqüència inferior. Segons la cadència entre batecs auriculars i ventriculars el pols que detectem en el pacient serà més o menys ràpid.
Es produeix habitualment en pacients amb malaltia cardíaca prèvia: alteracions valvulars, infarts previs, hipertensió, cirurgia cardíaca prèvia i altres malalties cardiopulmonars, com la Malaltia Pulmonar Obstructiva crònica (MPOC).
Els símptomes estan directament relacionats amb la freqüència cardíaca; habitualment causa més símptomes com més ràpid és el pols. Els més freqüents són palpitacions, marejos, ansietat, dolor al pit, dificultat respiratòria i sensació imminent de mort.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració física. Es confirma amb electrocardiograma; si l'arítmia es presenta de manera intermitent serà necessari un registre continu d'electrocardiograma (Holter).
El tractament té com a objectiu revertir la arítmia a ritme sinusal, que és el ritme normal del cor; si no és possible s'ha de frenar la taquicàrdia fins a mantenir valors per sota de 100 batecs per minut.
- Robert Phang. Overview of atrial flutter. UpToDate. Julio 2015
- Granada J. Incidence and predictors of atrial flutter in the general population. J Am Coll Cardiol 2000; 36:2242. UpToDate. Mayo 2016
- Wellens HJ. Contemporary management of atrial flutter. Circulation 2002; 106:649.
- Gregory F. Michaud. Taquiarritmias supraventriculares. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 276
- L. Mont Girbau. Arritmias cardíacas. Farreras Rozman. Medicina Interna, ed 18. Capítulo 54
