Amenaça d'avortament

L'avortament es defineix com la mort fetal que ocorre abans de la setmana 20 de gestació. Una gran proporció d'ells es produeix abans de la setmana 12 d'embaràs. La incidència d'avortament espontani és d'aproximadament un 20% en els embarassos confirmats.

Normalment, sol manifestar-se amb sagnat vaginal i dolor a la regió baixa de l'abdomen. És important destacar que el sagnat en el primer trimestre de l'embaràs és freqüent. Entre el 20 i el 30% de les dones amb embarassos confirmats sagnen durant les primeres vint setmanes de l'embaràs. D'aquestes, aproximadament la meitat presentarà un avortament espontani.

Resulten rellevants els antecedents i factors de risc que presenti la gestant: dones majors de trenta-cinc anys, història prèvia d'avortaments espontanis, alteracions estructurals del coll uterí, proves prenatals invasives, dones fumadores o amb alteracions en el pes (desnutrició - obesitat).

Per al diagnòstic es precisa una exploració ginecològica i tàctil vaginal per avaluar la intensitat del sagnat i si el coll de l'úter està obert. A més, sempre s'ha de realitzar una ecografia transvaginal per valorar l'estat del fetus.

En cas d'embaràs present i amb activitat cardíaca, es considera una amenaçà d'avortament. En el cas d'absència de batecs de l'embrió, es considera un avortament retingut. És útil fer una anàlisi de sang per avaluar si existeix anèmia o controlar els nivells de l'hormona coriogonadotròpica humana (b-HCG).

El tractament per a l'amenaça d'avortament és el repòs i la conducta expectant. De vegades, l'ús de Progesterona pot reduir el risc d'avortament. En confirmar-se l'avortament es pot optar per la conducta expectant fins que es produeixi l'expulsió espontània o evacuació uterina (farmacològica o quirúrgica mitjançant legrat).

En algunes ocasions, l'avortament espontani pot complicar-se. Si el fetus o la placenta romanen a l'úter durant un temps excessiu, pot persistir el sagnat vaginal o desenvolupar-se una infecció. Aquesta provoca febre, dolor i a vegades fins i tot pot generalitzar-se i produir una sèpsia.