Amenaça de part prematur

És la presència de contraccions uterines amb un ritme mínim de 4 cada 30 minuts, entre les setmanes 22 i 37 de gestació.
El 80 % de les consultes per amenaça prematura de part no acabaran en part prematur. Dos terços dels casos no pariran en les següents 48 hores i més d'un terç arribaran a ser parts a termini.
És la principal causa de morbiditat neonatal.

Hi ha distints factors maternofetals que poden posar en marxa els mecanismes del part: hipertensió durant l'embaràs, placenta prèvia, infecció del líquid amniòtic (corioamnionitis), patiment fetal agut, etc.

Es manifesta amb símptomes similars al treball de part, com ara el dolor abdominal baix, el dolor lumbar, la sensació de pressió pelviana i l'augment de la duresa uterina coincidint amb les contraccions. Pot acompanyar-se a més d'un augment del flux vaginal o d'hemorràgia genital.

El diagnòstic de sospita és clínic, mitjançant interrogatori i exploració ginecològica. Es confirmarà mitjançant ecografia ginecològica i registre cardiotocogràfic. S'extraurà una mostra de sang per estudiar l'estat anímic i de coagulació, i on es podran quantificar marcadores bioquímics com ara el test de fibronectina fetal.

El tractament es basarà en l'aturada de la dinàmica del part o tocòlisi, la maduració pulmonar fetal mitjançant corticoides i la profilaxi neuronal fetal. L'embarassada haurà de fer repòs i, de vegades, ingressar a la unitat de risc obstètric per monitorar contínuament la mare i el fetus. Si la causa desencadenant és un trencament prematur de membranes, s'hi afegirà tractament antibiòtic.