Malaltia degenerativa de l'articulació del maluc, que causa un dany progressiu en el cartílag i en les estructures circumdants. És més freqüent en persones majors de 50 anys i en el gènere femení.
La causa és multifactorial però inclou predisposició genètica i factors com edat, displàsia de maluc, obesitat i microtraumatismes.
Es manifesta amb dolor a l'engonal que pot baixar per la cara interna de la cuixa cap genoll. El dolor típicament augmenta amb l'exercici, per exemple, caminar o pujar escales. Es pot associar a deterior de la mobilitat de l'extremitat fins i tot rigidesa.
El diagnòstic és clínic mitjançant interrogatori dirigit i exploració física. Es pot completar amb radiografia de maluc.
El tractament no és curatiu, però té com a finalitat pal·liar els símptomes. Poden combinar mesures físiques amb medicaments, i en casos més severs es pot recórrer a cirurgia.
És recomanable que visiti a un reumatòleg per confirmar el diagnòstic. Els signes de complicació són: dolor persistent que no varia amb el repòs, dolor nocturn, rigidesa matinal superior a 1 hora, antecedents de càncer o de malaltia del teixit connectiu.
- M. Figueroa. Artrosis. Farreras Rozman. Medicina Interna. Volumen I. Duodécima edición. 1038:1043.
- David T. Felson. Osteoartritis. Harrison. Principios de Medicina Interna. Volumen 2. 19ª Edición. 2228:2233.
