És un tipus d'arítmia lenta que es caracteritza per una total interrupció de la conducció elèctrica entre les cavitats del cor. Hi ha una desconnexió elèctrica entre aurícules i ventricles.
Hi ha causes reversibles i irreversibles; més de la meitat dels casos es relacionen amb fibrosi miocàrdica per infarts previs, que afecta el sistema de conducció elèctrica cardíaca. Les causes reversibles més freqüents són medicaments i alteració en la concentració d'ions en sang (potassi principalment).
Pot cursar sense símptomes, però generalment causa fatiga, mareig, sensació de falta d'aire, dolor al pit, pèrdua de consciència i aturada cardíaca sobtat.
Es diagnostica mitjançant història clínica, exploració física i un electrocardiograma.
El tractament dependrà de la severitat dels símptomes, de les constants vitals, la resposta al tractament inicial i la identificació de causes potencialment reversibles. Es pot emprar medicació per accelerar la freqüència cardíaca o la implantació d'un marcapassos transitori en els casos més severs. Es solucionarà completament després col·locació d'un marcapassos permanent.
- William H Sauer. Third degree (complete) atrioventricular block. UpToDate. Aug 10, 2015.
- Neumar RW, Otto CW, Link MS, et al. Part 8: adult advanced cardiovascular life support: 2010 American Heart Association Guidelines for Cardiopulmonary Resuscitation and Emergency Cardiovascular Care. Circulation 2010; 122:S729.
- Curtis AB, Worley SJ, Adamson PB, et al. Biventricular pacing for atrioventricular block and systolic dysfunction. N Engl J Med 2013; 368:1585.
- Takaya Y, Kusano KF, Nakamura K, Ito H. Outcomes in patients with high-degree atrioventricular block as the initial manifestation of cardiac sarcoidosis. Am J Cardiol 2015; 115:505.
- Epstein AE, DiMarco JP, Ellenbogen KA, et al. ACC/AHA/HRS 2008 Guidelines for Device-Based Therapy of Cardiac Rhythm Abnormalities: a report of the American College of Cardiology/American Heart Association Task Force on Practice Guidelines (Writing Committee to Revise the ACC/AHA/NASPE 2002 Guideline Update for Implantation of Cardiac Pacemakers and Antiarrhythmia Devices): developed in collaboration with the American Association for Thoracic Surgery and Society of Thoracic Surgeons. Circulation 2008; 117:e350.
- Sonia Bartolomé Mateos, Eduardo Castellanos Martínez, José Aguilar Florit. Manejo de las arritmias en Urgencias. Manual de protocolos y actuación en urgencias. Hospital Virgen de la Salud, Complejo Hospitalario de Toledo. Tercera edición. 2010. 243:250.
- David D. Spragg, Gordon F. Tomaselli. Bradiarritmias; Trastornos del nódulo auriculoventricular. Harrison. Principios de Medicina Interna. Volumen 2. 19º Edición. 1470:1476.
