És un trastorn alimentari que es caracteritza per ingesta de quantitats excessives d'aliments coincidint amb episodis de pèrdua de control dels impulsos. Per no augmentar de pes, la persona té conductes inapropiades com provocar-se el vòmit, consumir laxants o diürètics. És més freqüent en dones adolescents i adultes joves. Coexisteix freqüentment amb l'anorèxia nerviosa.
La causa es desconeix, però s'ha descrit una relació amb factors genètics, psicològics i socials.
El diagnòstic es fa mitjançant un interrogatori dirigit. Una anàlisi de sang ajuda a conèixer l'estat nutricional.
El tractament inclou teràpia de grup, psicoteràpia, teràpia cognitivoconductual i medicació amb antidepressius i/o antipsicòtics.
- Sara F Forman, MD.& Eating disorders: Overview of epidemiology, clinical features, and diagnosis. UpToDate. Jul 27, 2016.
- James E Mitchell, MD. Christie Zunker, PhD, CPH, CHES. Bulimia nervosa and binge eating disorder in adults: Medical complications and their management. UpToDate. Jul 27, 2016
- Mehler PS, Birmingham LC, Crow SJ, Jahraus JP. Medical complications of eating disorders. In: The Treatment of Eating Disorders: A Clinical Handbook, Grilo CM, Mitchell JE (Eds), The Guilford Press, New York 2010. p.66.
- Reus V. Trastornos mentales. Harrison. Principios de Medicina Interna. Volumen 2. 19º Edición: 2720.
- Brown CA, Mehler PS. Medical complications of self-induced vomiting. Eat Disord 2013; 21:287.

