És la infecció d'una o més peces dentaries. Afectar fins al 25% de la població adulta en països desenvolupats.
Causada per bacteris que colonitzen la superfície de la dent (placa dental), que van perforant fins a arribar a les capes més internes. Depèn de factors genètics, d'hàbits alimentaris i d'higiene bucal. Els aliments rics en sucres afavoreixen la seva aparició.
Es manifesta inicialment amb un defecte de textura i color a la superfície de la dent, i al progressar i afectar capes més profundes apareix dolor. El dolor augmenta típicament a l'ingerir aliments freds o calents.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració de la cavitat oral. Es pot realitzar una radiografia de la peça dentaria per estudiar la profunditat de la càries.
El tractament inicial consisteix a controlar el dolor amb analgèsics habituals. S'ha de realitzar neteja i reparació de la peça; en molts casos s'associa tractament antibiòtic per evitar disseminació de la infecció. Segons el grau d'afectació pot ser necessari matar el nervi de la peça per controlar el dolor (endodòncia) o extracció de la dent en els casos més severs.
Per evitar la seva aparició és important raspallar les dents diàriament, retirar els residus que quedin amb fil dental i visitar regularment al dentista.
- Anthony W Chow. Epidemiology, pathogenesis, and clinical manifestations of odontogenic infections. UpToDate, Julio, 2015.
- Brown LJ. Trends in caries among adults 18 to 45 years old. J Am Dent Assoc 2002; 133:827.
- Selwitz RH. Dental caries. Lancet 2007; 369:51.
- Samuel C. Durso. Manifestaciones bucales de enfermedades. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 45.

