Coma hiperosmolar

És una descompensació greu de pacients diabètics, en la qual hi ha nivells extremadament alts de sucre en sang, important deshidratació i baix nivell de consciència. Es presenta habitualment en pacients diabètics de tipus 2 (no insulinodependents).

Es desencadena per infeccions, malalties greus, alteració de la funció renal i per medicaments que disminueixen l'efecte de la insulina o suspensió de la mateixa. Es veu afavorida per situacions de deshidratació i edat avançada.

Els símptomes apareixen lentament, fins i tot en setmanes. Els més habituals són sequedat de pell i mucoses, molta set i disminució de la consciència fins arribar al coma. Pot acompanyar-se de febre, nàusees, pèrdua de pes i convulsions.

El diagnòstic es fa mitjançant interrogatori clínic, exploració física i anàlisi de sang. A diferència de la cetoacidosi diabètica, és molt rara la presència de cossos cetònics en orina.

Per al tractament és fonamental corregir la causa desencadenant. S'ha de fer en un centre hospitalari on s'asseguri una correcta hidratació amb seroteràpia endovenosa i l'administració d'insulina per corregir els alts nivells de glucosa.

Es considera una urgència mèdica amb una mortalitat associada del 40 %.