Malaltia de la via respiratòria baixa en què hi ha una inflamació i un augment de les secrecions, que obstrueixen el pas d'aire entre l'exterior i els pulmons.
Existeix certa predisposició genètica, que junt amb una sèrie de desencadenants (pol·len, àcars, pèls...) provoquen la malaltia.
Es manifesta amb sensació de falta d'aire, dificultat respiratòria, tos, sibilància en respirar i, de vegades, expectoració de mucositat.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració física. Pot requerir una radiografia per descartar pneumònia o altres causes de manca d'aire.
En crisi lleus, el tractament amb fàrmacs broncodilatadors inhalats i/o corticoides acostuma a ser suficient. En casos més severs, s'hi afegirà oxigenoteràpia i caldrà ingrés hospitalari (fins i tot en una unitat de cures intensives).
- Christopher H Fanta. An overview of asthma management. UpToDate. May 31, 2016.
- National Asthma Education and Prevention Program: Expert panel report III: Guidelines for the diagnosis and management of asthma. Bethesda: National Heart, Lung, and Blood Institute, 2007. (NIH publication no. 08-4051). www.nhlbi.nih.gov/guidelines/asthma/asthgdln.htm (Accessed on May 31, 2016).
- Global Strategy for Asthma Management and Prevention, Global Initiative for Asthma (GINA). www.ginasthma.org (Accessed on January 30, 2015)
- Peter J. Barnes. Asma. Harrison. Principios de Medicina Interna. Volumen 2. 19º Edición. 1669- 1681.
- C. Picado. Asma. Farreras Rozman. Medicina Interna. Volumen 1. 12º edición. 735-749.
- Paula Sánchez López, Eva Marchán Martín, Isabel Sánchez Matas. Crisis de asma. Manual de protocolos y actuación en Urgencias. 3ª edición. 2010. 373- 381.
