Malaltia de la via respiratòria baixa en què hi ha una inflamació i un augment de les secrecions que obstrueixen el pas d'aire entre l'exterior i els pulmons.
Hi ha certa predisposició genètica, que juntament amb una sèrie de desencadenants (pol·len, àcars, pèls...), provoquen la malaltia.
Es manifesta amb sensació de falta d'aire, dificultat respiratòria, tos, xiulets en respirar i, de vegades, expectoració de mucositat.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració física. Una radiografia descartarà pneumònia o altres causes de falta d'aire.
En crisis lleus, el tractament amb fàrmacs broncodilatadors inhalats i/o corticoides generalment acostuma a ser suficient. En casos més severs s'afegirà oxigenoteràpia i caldrà ingrés hospitalari (fins i tot en una unitat de cures intensives).
S'ha de consultar a un hospital amb servei de pediatria sempre que sigui el primer episodi, si el pacient és asmàtic conegut, els símptomes són més severs o més duradors del que és habitual.
Signes d'alarma: dificultat respiratòria severa, somnolència i signes d'esgotament.
- Christopher H Fanta, MD. An overview of asthma management. UpToDate. Mai 31, 2016.
- National Asthma Education and Prevention Program: Expert panel report III: Guidelines for the diagnosis and management of asthma. Bethesda, MD: National Heart, Lung, and Blood Institute, 2007. (NIH publication no. 08-4051). www.nhlbi.nih.gov/guidelines/asthma/asthgdln.htm .
- Global Strategy for Asthma Management and Prevention, Global Initiative for Asthma (GINA). www.ginasthma.org (Accessed on January 30, 2015).
- Gregory Sawicki, MD, MPH. Kenan Haver, MD. Acute asthma exacerbations in children: Home/office management and severity assessment. UpToDate. Jan 04, 2016.
- Barnes PJ. Asma. Harrison. Principios de Medicina Interna. Volumen 2. 19º Edición: 1669-1681.
