Elevació aguda de la pressió arterial que pot produir alteracions sobre diferents òrgans del cos humà si no es controla precoçment. Es considera una crisi hipertensiva si la tensió arterial sistòlica (TAS) o màxima és superior a 180 mmHg i/o la tensió arterial diastòlica (TAD) o mínima és superior a 120 mmHg.
Es produeix generalment en persones diagnosticades d'hipertensió, i les causes més freqüents són la interrupció del tractament antihipertensiu, l'abús de drogues, la insuficiència cardíaca, l'angina de pit i l'infart cerebral.
Es manifesta amb mal de cap, sagnats nasals, dolor al pit, arrítmies, sensació de falta d'aire, agitació, alteracions neurològiques, vertigen, formigueig, mareig i/o vòmits.
És un diagnòstic clínic, mitjançant interrogatori i exploració física amb presa de constants. Es realitzaran proves complementàries per detectar alteracions en òrgans.
Suposa una urgència mèdica que s'ha de tractar sense demora amb antihipertensius d'acció ràpida. S'ha de tractar la causa desencadenant si es coneix, per evitar recidives.
- William J Elliott, Joseph Varon. Evaluation and treatment of hypertensive emergencies in adults. UpToDate, Aug 16, 2016.
- Mayer SA, Kurtz P, Wyman A, et al. Clinical practices, complications, and mortality in neurological patients with acute severe hypertension: the Studying the Treatment of Acute hyperTension registry. Crit Care Med 2011; 39:2330.
- Johnson W, Nguyen ML, Patel R. Hypertension crisis in the emergency department. Cardiol Clin 2012; 30:533.
- Kaplan NM, Victor RG. Chapter 8: Hypertensive Crises. In: Kaplan's Clinical Hypertension, 10th Ed, Lippincott, Williams & Wilkins, Philadelphia 2010. p.274.
- Theodore A. Kotchen. Vasculopatía hipertensiva. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 298.
