Es denomina deshidratació al dèficit de líquid en l'organisme que impedeix el seu funcionament normal (desequilibri per desproporció entre aportacions i pèrdues).
Les pèrdues es poden produir per 1) via renal (dèficits hormonals, alteracions renals intrínseques) i 2) extrarenal (cutànies, digestives, pulmonars o hemorràgies).
Els símptomes més freqüents són tensió arterial baixa, sensació de set, boca seca, orina escassa i concentrada, pell freda i seca, rampes musculars, mal de cap, presentant en casos greus irritabilitat, confusió, marejos, pols i respiració ràpids, apatia, pell arrugada, ulls enfonsats i signes de xoc.
Es diagnostica mitjançant història clínica, exploració física i anàlisi de laboratori.
El tractament es basa a corregir la causa desencadenant i reequilibrar el dèficit de líquid.
- Richard H Sterns, MD. Etiology, clinical manifestations, and diagnosis of volume depletion in adults. UpToDate. Feb 29, 2016.
- McGee S, Abernethy WB 3rd, Simel DL. The rational clinical examination. Is this patient hypovolemic? JAMA 1999; 281:1022.
- Marik PE, Baram M, Vahid B. Does central venous pressure predict fluid responsiveness? A systematic review of the literature and the tale of seven mares. Chest 2008; 134:172.
- World Health Organization. Reduced osmolarity oral rehydration salts (ORS) formulation. UNICEF House, New York, NY 2001. Available at: www.who.int/child-adolescent-health/New_Publications/NEWS/Expert_consultation.htm (Accessed on January 18, 2006).
- Munos MK, Walker CL, Black RE. The effect of oral rehydration solution and recommended home fluids on diarrhoea mortality. Int J Epidemiol 2010; 39 Suppl 1:i75.
- A. Torras. Alteraciones del metabolismo hidrosalino. Farreras Rozman. Medicina Interna. Volumen 2. 12º edición. 1791- 1792
