És una alteració de l'organisme en la qual s'elimina gran quantitat de líquid en forma d'orina per incapacitat dels ronyons de concentrar l'orina normalment. i s'elimina una gran quantitat d'orina diluïda (poliúria: més de 3 litres / dia).
Si la causa és una alteració en la fabricació o en l'alliberament de l'hormona que concentra l'orina, hormona antidiürètica o vasopressina, s'anomena diabetis insípida central. Les causes més freqüents: cirurgia cerebral, traumatismes, tumors, infeccions i sarcoïdosi. Quan l'alteració està en els ronyons perquè són incapaços de respondre a l'hormona antidiürètica alliberada pel cervell, s'anomena diabetis insípida nefrogènica.
Els símptomes són una excessiva producció d'orina (superior a 3 litres diaris) i sensació molt augmentada de set.
El diagnòstic es realitza mitjançant interrogatori clínic, exploració física, anàlisi de sang i orina. Es realitzarà una "Prova de la restricció de líquids" per confirmar la incapacitat de concentrar l'orina.
En el tractament s'ha de tractar la causa desencadenant. Si la causa és central, s'ha de subministrar l'hormona en forma de vaporitzador nasal, comprimits o per via endovenosa diverses vegades al dia. Si és de causa renal el tractament farmacològic més habitual és amb tiazides.
- Daniel G Bichet. Diagnosis of polyuria and diabetes insipidus. UptoDate, Septiembre 2015
- Daniel G Bichet. Treatment of central diabetes insipidus. Enero 2016
- Mavrakis AN. Diabetes insipidus with deficient thirst: report of a patient and review of the literature. Am J Kidney Dis 2008; 51:851.
- Achinger SG. Desmopressin acetate (DDAVP)-associated hyponatremia and brain damage: a case series. Nephrol Dial Transplant 2014; 29:2310.
- Shlomo Melmed. Hipopituitarismo. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 402.
- J. M. Gómez Sáez. Enfermedades de la neurohipófisis. Farreras Rozman. Medicina Interna, ed 18. Capítulo 229
