Diarrea del viatger

Diarrea que presenten persones de països desenvolupats quan viatgen a països en vies de desenvolupament. 

Causada fins al 90 % dels casos per una infecció bacteriana (Escherichia coli enterotoxigènica, Salmonella spp., Campylobacter jejuni i Shigella spp.), encara que pot ser d'origen víric o parasitari. 

Segons els símptomes manifestats es classifica en:

• Diarrea del viatger lleu: un o dos episodis en 24 hores de femtes no formades, sense altres símptomes acompanyants.
• Diarrea del viatger moderada: un o dos episodis en 24 hores de femtes no formades, més un dels següents símptomes: nàusees, vòmits, dolor abdominal, febre i sang a la femta. Inclou els casos amb més de dos episodis de femtes toves al dia sense altres símptomes acompanyants.
• Diarrea del viatger clàssica: tres o més episodis en 24 hores de femtes no formades, amb com a mínim un dels següents símptomes: nàusees, vòmits, dolor abdominal, febre i sang a la femta.

Habitualment, s'acompanyen de malestar general, pèrdua de gana i moviments intestinals augmentats.

Es diagnostica mitjançant interrogatori clínic que posa de manifest la seva aparició durant el viatge o dins dels 10 dies següents al retorn. Es recomana fer un cultiu de la femta quan s'acompanya de febre o de sang en femta, per descartar infecció per microorganismes més virulents. 

El tractament té com a objectiu assegurar una correcta hidratació (preferentment per boca) i calmar els símptomes amb analgèsics habituals i antiemètics.