Diarrea del viatger

Urgència baixa
Comuna-

Diarrea que presenten persones de països desenvolupats quan viatgen a països en vies de desenvolupament. 

Causada fins al 90 % dels casos per una infecció bacteriana (Escherichia coli enterotoxigènica, Salmonella spp., Campylobacter jejuni i Shigella spp.), encara que pot ser d'origen víric o parasitari. 

Segons els símptomes manifestats es classifica en:

  • Diarrea del viatger lleu: un o dos episodis en 24 hores de femtes no formades, sense altres símptomes acompanyants.
  • Diarrea del viatger moderada: un o dos episodis en 24 hores de femtes no formades, més un dels següents símptomes: nàusees, vòmits, dolor abdominal, febre i sang a la femta. Inclou els casos amb més de dos episodis de femtes toves al dia sense altres símptomes acompanyants.
  • Diarrea del viatger clàssica: tres o més episodis en 24 hores de femtes no formades, amb com a mínim un dels següents símptomes: nàusees, vòmits, dolor abdominal, febre i sang a la femta.

Habitualment, s'acompanyen de malestar general, pèrdua de gana i moviments intestinals augmentats.

Es diagnostica mitjançant interrogatori clínic que posa de manifest la seva aparició durant el viatge o dins dels 10 dies següents al retorn. Es recomana fer un cultiu de la femta quan s'acompanya de febre o de sang en femta, per descartar infecció per microorganismes més virulents. 

El tractament té com a objectiu assegurar una correcta hidratació (preferentment per boca) i calmar els símptomes amb analgèsics habituals i antiemètics.

Referències bibliogràfiques
  1. Regina C. LaRocque, Edward T. Ryan, Stephen B. Calderwood. Diarreas infecciosas agudas e intoxicación alimentaria por bacterias. Harrison. Principios de Medicina Interna. Volumen 2. 19ª Edición. 852:861.
  2. Jay S. Keystone, Phyllis E. Kozarsky. Recomendaciones de salud para viajes internacionales. Harrison. Principios de Medicina Interna. Volumen 2. 19ª Edición. 796:802.
  3. J. García San Miguel. Infecciones por Enterobacteriaceae. Farreras Rozman. Medicina Interna. Volumen II. Duodécima edición. Pág:2228:2230.
  4. A. Moreno Camacho. Enfermedades infecciosas del intestino. Farreras Rozman. Medicina Interna. Volumen I. Duodécima edición. Pág:136:143.
  5. Antonio Guardiola Arévalo, Maria José Pérez-Grueso Macías, Alejandro Repiso Ortega. Diarrea aguda. Manual de protocolos y actuación en urgencias. Hospital Virgen de la Salud, Complejo Hospitalario de Toledo. Tercera edición. 2010.Pág: 419:423.
  6. J. Yates, M.D.Traveler's Diarrhea. ( American Family Physicianjunio 01, 2005,
Autor
Dr. Oscar Garcia-Esquirol
Copyright
© TeckelMedical 2026

Símptomes

    Diarrea aquosa


    Febre / Sensació de febre


    Malestar general


    Brots de dolor abdominal i diarrea


    Nàusees

Símptomes a considerar

Febre alta (39 ºC o més)
Signes de deshidratació: més cansament de l'habitual, mareigs, boca i llengua seques.
Confusió mental
Antecedent d'immunocdeficiència (VIH, diabetis mellitus, malalties oncològiques, consum de corticoides de manera perllongada).
Sang a la femta

Autocura

Mantenir una hidratació de 2l al dia. Evitar refrescos i sucs de fruites amb alt contingut de sucre.
Els 3 primers dies seguir una dieta astringent (consumir pasta, arròs, patates al forn o bullides, pollastre, gall d'indi bullit sense pell, peix blanc, ous, iogurts) i després fer dieta sense restriccions.
Rentar-se les mans és una forma eficaç de prevenir la propagació d'infeccions.
Consultar al seu metge de capçalera la indicació d'antibiòtics.