Contracció involuntària i sostinguda d'un o diversos músculs causada per un fàrmac.
Habitualment, es deu a fàrmacs de nova aparició encara que pot presentar-se en tractaments de llarga evolució. Els més freqüentment implicats són: bloquejants dopaminèrgics (inclouen neurolèptics), antiemètics (metroclopramida), antivertiginosos (tietilpiperacina), antiepilèptics (carbamazepina, gabapentina) i antidepressius (fluoxetina, paroxetina i amitriptilina).
Els músculs més freqüentment afectats són els del coll, els braços i les cames. Es manifesten amb rigidesa i dolor muscular, moviments repetitius i tremolors.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori del consum de substàncies.
El tractament persegueix reduir les contraccions musculars i el dolor, que condicionen una limitació de les activitats de la vida diària. Es pot aconseguir amb medicació, injeccions de bòtox, mitjançant cirurgia, teràpia física i amb la combinació d'aquestes teràpies.
- Cynthia Comella, MD. Classification and evaluation of dystonia. UpToDate. Sep 21, 2016.
- Albanese A, Bhatia K, Bressman SB, et al. Phenomenology and classification of dystonia: a consensus update. Mov Disord 2013; 28:863.
- Friedman J, Standaert DG. Dystonia and its disorders. Neurol Clin 2001; 19:681.
- Cynthia Comella, MD. Treatment of dystonia. UpToDate. Oct 07, 2016.
- Albanese A, Asmus F, Bhatia KP, et al. EFNS guidelines on diagnosis and treatment of primary dystonias. Eur J Neurol 2011; 18:5.
