És l'acumulació de líquid dins dels pulmons que es produeix a més de 2500 m d'altura, a conseqüència de la diferència de pressions que es genera a més de 2500 metres d'altura sobre el nivell del mar.
La quantitat d'oxigen a l'aire disminueix i, per tant, també en els òrgans i en la sang, la qual cosa provoca hipertensió arterial als pulmons i retenció d'aigua.
Aquesta situació provoca fatiga, recuperació més lenta a l'esforç, dificultat respiratòria progressiva (amb l'altura), tos i expectoració escumosa.
Es diagnostica pels símptomes descrits que apareixen en arribar a més altura.
El tractament és urgent i implica un ràpid descens d'altura i oxigenoteràpia. Es poden utilitzar acetazolamida, dexametasona i beta 2 agonistes per accelerar la recuperació.
Si no s'aplica un tractament correcte, mor fins a un 40 % dels afectats.
- Scott A Gallagher, MD. Peter Hackett, MD. Jonathan M Rosen, MD. High altitude illness: Physiology, risk factors, and general prevention. UpToDate. Apr 15, 2015.
- Schoene RB. Illnesses at high altitude. Chest 2008; 134:402.
- Scott A Gallagher, MD. Peter Hackett, MD. High altitude pulmonary edema. UpToDate. Sep 26, 2016.
- Stream JO, Grissom CK. Update on high-altitude pulmonary edema: pathogenesis, prevention, and treatment. Wilderness Environ Med 2008; 19:293.
- Scherrer U, Allemann Y, Rexhaj E, et al. Mechanisms and drug therapy of pulmonary hypertension at high altitude. High Alt Med Biol 2013; 14:126.
