És un tipus de convulsió que s'inicia en una zona del cervell com un focus d'activitat elèctrica parcial i es generalitza a la resta.
En moltes ocasions es desconeix la causa que desencadena l'activitat elèctrica anòmala del cervell. S'ha descrit associada a traumatismes, infeccions i substàncies tòxiques.
Els símptomes en un primer moment són localitzats en una zona del cos (per exemple, moviments repetitius d'un braç) i posteriorment es generalitzen (pèrdua de consciència i convulsions). Són freqüents els automatismes com xumar, mastegar, tossir; gestos complexos: arreglar-se la roba, moure mobles, parla automàtica.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració física. Per confirmar-lo, s'ha de fer un electroencefalograma. Pot ser necessari fer altres proves d'imatge per estudiar-ne la causa.
En ocasions, les epilèpsies de la infància es curen espontàniament en arribar a la pubertat. Mentrestant, es controlaran els episodis amb fàrmacs anticomicials (antiepilèptics).
- Steven C Schachter. Evaluation of the first seizure in adults. UptoDate, Agosto 2016
- Fisher RS. ILAE official report: a practical clinical definition of epilepsy. Epilepsia 2014; 55:475.
- Ottman R. Accuracy of family history information on epilepsy and other seizure disorders. Neurology 2011; 76:390.
- Daniel H. Lowenstein. Convulsiones y epilepsia. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 445.
- J. J. Zarranz Imirizaldu. Epilepsias. Farreras Rozman. Medicina Interna, ed 18. Capítulo 168
