La crisi comicial està produïda per una activitat elèctrica anormal en les neurones del cervell. Del 5 al 10% de les persones tindrà almenys una convulsió en algun moment de la seva vida. Rep el nom d'epilèpsia quan les convulsions o crisis es repeteixen, convertint-se en un procés crònic.
Pot tenir el seu origen en lesions cerebrals per traumatismes, seqüeles de meningitis, tumors o tòxics. Quan no s'identifica una causa identificada, rep el nom de crisi comicial idiopàtica.
Els símptomes varien depenent de la zona de cervell afectada, i en això es basa la classificació de les crisis comicials: crisi tònic-clòniques (desconnexió, rigidesa, espasmes musculars), crisis parcials simples i complexes (moviment repetitiu d'una zona concreta), absències (desconnexió del medi).
Es diagnostica mitjançant interrogatori clínic, exploració física, anàlisi de sang i electroencefalograma. Es poden sol·licitar altres proves d'imatge per estudiar la causa desencadenant.
El tractament en la fase aguda consisteix en medicaments anticonvulsius. Si presenta més d'un episodi, en general es pautarà un tractament de manteniment per evitar recurrències. En casos que no responen al tractament, pot ser necessària una sedació profunda (coma induït). S'ha de corregir la causa desencadenant si es coneix.
- Steven C Schachter, MD. Evaluation of the first seizure in adults. UpToDate, Agosto 2016
- Steven C Schachter, MD. Overview of the management of epilepsy in adults. UpToDate, Agosto 2016
- Bonnett LJ. Treatment outcome after failure of a first antiepileptic drug. Neurology 2014; 83:552.
- Daniel H. Lowenstein. Convulsiones y epilepsia. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 445.
- J. J. Zarranz Imirizaldu. Epilepsias. Farreras Rozman. Medicina Interna, ed 18. Capítulo 168
