És una malaltia autoimmunitària en què les mateixes defenses de l'organisme destrueixen la beina de mielina que recobreix les neurones del sistema nerviós central, que cervell i medul·la espinal. És tres cops més freqüent en dones i acostuma a começar entre els 20 i 40 anys.
No se'n coneix exactament la causa desencadenant, però s'atribueix a infeccions per virus, a un defecte genètic i a factors ambientals. A factors genètics perquè té una major incidència en la raça caucàsica, i a factors ambientals perquè es coneixen agents que semblen accelerar la seva aparició, com per exemple la infecció per virus d'Epstein Barr, que en activar-se desencadenaria una resposta immunitària secundària.
Es manifesta amb símptomes neurològics, encara que no hi ha cap símptoma exclusiu de l'esclerosi múltiple. Entre els més freqüents destaquen: alteració de la sensibilitat, pèrdua visual, alteració de la marxa, visió doble i alteració de l'equilibri. Generalment, es presenta en forma de brots que poden durar des de dies fins a mesos, variant la intensitat dels símptomes segons el període.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració física. Es confirma amb ressonància magnètica, que permet establir l'àrea d'afectació.
Fins al moment no se'n coneix una cura, però hi ha tractaments que poden endarrerir-ne la progressió i ajudar a controlar els símptomes per mantenir una qualitat de vida normal.
- Michael J Olek, DO. Clinical course and classification of multiple sclerosis.UpToDate, Agosto 2016
- Compston A, Coles A. Multiple sclerosis. Lancet 2008; 372:1502.
- Michael J Olek. Pathogenesis and epidemiology of multiple sclerosis. Octubre 2015
- Stephen L. Hauser. Esclerosis múltiple y otras enfermedades desmielinizantes. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 458
- Ó. Fernández Fernández. Enfermedades desmielinizantes del sistema nervioso central. Farreras Rozman. Medicina Interna, ed 18. Capítulo 172
