És una inflamació del fetge causada pel virus de l'hepatitis B.
Es transmet per contacte amb sang o líquids biològics contaminats. El més freqüent és que s'encomani per contacte amb sang d'una ferida o per via sexual en entrar en contacte amb líquids corporals infectats.
A l'inici presenten els símptomes habituals d'altres infeccions víriques: cansament, dolor muscular, febre baixa, mal de cap, mal de panxa, nàusees i diarrea. Posteriorment apareixen símptomes característics: tint groc de pell i mucoses (icterícia), orina més fosca del normal (colúria) i femta pàl·lida (acolia).
La sospita diagnòstica és clínica, mitjançant interrogatori i exploració física. Es confirma amb anàlisis de sang (serologia).
S'han de tractar els símptomes amb analgèsics, antitèrmics i antiemètics, assegurant una correcta hidratació. Casos molt greus o d'infecció crònica poden tractar-se amb antivirals.
- Anna SF Lok. Clinical manifestations and natural history of hepatitis B virus infection. Uptodate. Sep 2016
- M. Bruguera. Hepatítis vírica aguda. Farreras Rozman. Medicina Interna. Volumen I. Duodécima edición. Pág: 290:297
- J.M.Sánchez-Tápias. Hepatitis crónica. Farreras Rozman. Medicina Interna. Volumen I. Duodécima edición. Pág: 302:304.
- Julesl. Dienstag. Hepatitis viral aguda. Harrison. Principios de Medicina Interna. Volumen 2. 19ª Edición. 2005:2022.
