Hiperèmesi gestacional

Les nàusees i els vòmits són freqüents durant l'embaràs, es deuen a un augment ràpid en els nivells d'estrògens i de la subunitat beta de la gonadotropina coriònica humana (beta-hCG). En general, apareixen al cap de cinc setmanes de gestació, tenen un pic al cap de nou setmanes i desapareixen entre les 16 i 18 setmanes.

Els factors de risc a considerar per a la hiperèmesi són:

• Antecedents d'hiperèmesi gravídica en embarassos anteriors
• Nul·liparitat (sense fills previs)
• Obesitat
• Embaràs múltiple
• Embaràs molar (una complicació d'alguns embarassos que produeix augment de b-hCG)

La hiperèmesi gravídica és un trastorn poc freqüent caracteritzat per nàusees i vòmits persistents, freqüents (cada dia i diverses vegades al dia) i greus que impedeixen una correcta alimentació de l'embarassada. Com a conseqüència, hi ha una pèrdua de pes important (més del 5% del pes inicial), deshidratació i alteracions metabòliques. Les dones amb hiperèmesi gravídica no consumeixen prou aliments per proporcionar energia a l'organisme. Per això, s'utilitzen els greixos per generar energia, la qual cosa resulta en una acumulació de productes de rebuig (cetones) anomenada cetosi. Això pot causar fatiga, mal alè i marejos.

La deshidratació produïda per la hiperèmesi greu condueix a un augment de la freqüència cardíaca (taquicàrdia) i, en rares ocasions, ritmes cardíacs anormals (arrítmies).

En cas de sospita, és important fer una anàlisi sanguínia i sediments d'orina per determinar si hi ha deshidratació i comprovar alteracions electrolítiques. A més, s'ha de fer una ecografia obstètrica per comprovar l'estat del fetus i valorar si es tracta d'un embaràs múltiple o un embaràs molar.

El tractament de la hiperèmesi gravídica depèn de la gravetat dels símptomes. Inicialment, pot tractar-se amb medicaments per disminuir les nàusees i els vòmits. En alguns casos pot ser necessari l'ingrés hospitalari per administrar sèrum i electròlits per via endovenosa.