És l'elevació dels nivells de calci en sang per sobre del valor normal (10,5 mg/dl). El calci intervé en moltes reaccions enzimàtiques del metabolisme, així com en la regulació de la contracció muscular.
Les causes més habituals són l'excés d'hormones de la glàndula paratiroide, tumors, alteracions de la funció renal i fàrmacs que provoquen un excés de vitamina D.
Es manifesta amb cansament muscular, alteracions mentals (ansietat, depressió, estupor, coma), nàusees, vòmits, dolor abdominal, restrenyiment, alteracions òssies (dolor, artritis, osteoporosi, etc.), hipertensió arterial i gota. Els casos severs poden provocar alteracions de l'estat mental, alteracions musculars o alteracions digestives greus.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració física. Es confirma mitjançant anàlisi de sang que posa en evidència la concentració elevada de calci.
S'ha de tractar la causa desencadenant i disminuir la concentració de calci en sang mitjançant abundant hidratació i diürètics. Un cop tractada la causa, s'afegirà un tractament amb bifosfonats i calcitonina.
- Elizabeth Shane, MD. Etiology of hypercalcemia. UpToDate Apr 29, 2015.
- Elizabeth Shane, MD. Clinical manifestations of hypercalcemia. UpToDate. Aug 05, 2016.
- Shane, E, Dinaz, I. Hypercalcemia: Pathogenesis, clinical manifestations, differential diagnosis, and managment. In: Favus, MJ, ed. Primer on the metabolic bone diseases and disorders of mineral metabolism. Sixth ed. Philadelphia: Lippincott, Williams, and Wilkins. 2006; 26:176.
- Khosla S. Hipercalcemia e hipocalcemia. Harrison. Principios de Medicina Interna. Volumen 1. 19º Edición: 313-315.
- Potts JT. Jüppner H. Trastornos de las glándulas paratiroides y la homeostasis del calcio. Harrison. Principios de Medicina Interna. Volumen 2. 19º Edición: 2469-2482.
