El diagnòstic d'hipertensió es realitza quan en dues o més preses separades per 6 hores, la pacient presenta una tensió arterial màxima (sistòlica) ≥ 140 mmHg i/o una tensió arterial mínima (diastòlica) ≥ 90 mmHg.
Les causes de l'augment de la tensió arterial durant l'embaràs poden ser degudes a fallades en el desenvolupament placentari en fases precoces de la gestació, la qual cosa portaria a perjudicar els vasos sanguinis materns i desenvolupar la hipertensió.
L'augment de la tensió arterial en l'embarassada té diferents formes de presentació:
- Hipertensió gestacional: Es caracteritza per l'augment de la pressió arterial després de les vint setmanes d'embaràs. No hi ha excés de proteïna en orina ni altres signes de dany dels òrgans. Amb el temps pot evolucionar a una preeclàmpsia.
- Hipertensió crònica: Pressió arterial que abans de l'embaràs ja era elevada o que es presenta abans de les vint setmanes d'embaràs. Tanmateix, com que la pressió arterial alta generalment no té símptomes, pot ser difícil determinar quan va començar.
- Hipertensió crònica amb preeclàmpsia superposada: Aquest trastorn ocorre en dones que patien hipertensió crònica des d'abans de l'embaràs. En elles hi ha un empitjorament de la hipertensió i s'afegeix l'aparició de proteïna en orina, a més d'altres complicacions relacionades amb la pressió arterial.
- Preeclàmpsia: Aparició de la hipertensió després de les vint setmanes d'embaràs. Associada amb signes de dany en altres òrgans, com els ronyons, el fetge, la sang o el cervell. Si no es tracta, la preeclàmpsia pot generar complicacions greus, fins i tot mortals, per a la gestant i el fetus, inclús convulsions (eclàmpsia).
El risc de patir hipertensió gestacional augmenta si ja es va tenir en un embaràs anterior, si la gestació és múltiple (bessons o trigèmins), si hi ha antecedents d'avortament, i si la dona és adolescent, o major de quaranta anys.
A vegades la hipertensió gestacional no presenta símptomes, però es pot sospitar davant l'augment de pes massa brusc, disminució de producció d'orina, inflor a la cara o mans. En casos complicats, poden aparèixer mal de cap, dolor abdominal, nàusees i vòmits, dispnea (ofec o dificultat per respirar) o fins i tot, estats confosos.
Els riscos de la hipertensió durant l'embaràs són diversos, entre ells:
- Menor flux sanguini a la placenta, amb complicacions per al creixement correcte del nadó.
- Despreniment de placenta.
- Lesió en altres òrgans (cervell, el cor, pulmons, ronyons o fetge).
- Part prematur.
- Malaltia cardiovascular en el futur.
L'objectiu del tractament és evitar l'augment de les xifres tensionals i el desenvolupament de dany en altres òrgans. Inicialment, pot ser suficient amb canvis en l'estil de vida, però la major part de les vegades és necessari administrar fàrmacs antihipertensius.
- Kattah AG, Garovic VD. The management of hypertension in pregnancy. Adv Chronic Kidney Dis. 2013 May;20(3):229-39. doi: 10.1053/j.ackd.2013.01.014. PMID: 23928387; PMCID: PMC3925675.
- Wilkerson RG, Ogunbodede AC. Hypertensive Disorders of Pregnancy. Emerg Med Clin North Am. 2019 May;37(2):301-316. doi: 10.1016/j.emc.2019.01.008. PMID: 30940374.
- Leeman L, Fontaine P. Hypertensive disorders of pregnancy. Am Fam Physician. 2008 Jul 1;78(1):93-100. PMID: 18649616.
