És un augment de la pressió sanguínia que tenen les artèries dels pulmons. Es considera hipertensió si el registre és superior a 25 mmHg en repòs o a 30 mmHg durant l'exercici. L'augment de pressió sobrecarrega el cor, que ha d'augmentar el treball per expulsar sang cap a la circulació pulmonar.
Les causes més freqüents són hereditàries, malalties cardíaques, malalties pulmonars i afectació de la circulació pulmonar per embòlies o trombes.
El símptoma principal és la sensació d'ofec, primer amb l'exercici i més tard en repòs. Altres símptomes: suor nocturna, tos crònica, dolor al pit i de cap.
El diagnòstic de sospita és clínic, mitjançant interrogatori i exploració física. Requereix proves complementàries per al seu diagnòstic definitiu, electrocardiograma, radiografia de tòrax o ecocardiografia són les més freqüents.
El tractament s'ha d'individualitzar segons el cas per normalitzar la pressió arterial, millorar el treball cardíac i l'oxigenació. Es basa en medicació vasodilatadora i fàrmacs de suport (diürètics, anticoagulants, oxigenoteràpia, digoxina, etc.).
- Ann R Stark, MD. Eric C Eichenwald, MD. Persistent pulmonary hypertension of the newborn. UpToDate. Apr 19, 2016.
- Abman SH, Hansmann G, Archer SL, et al. Pediatric Pulmonary Hypertension: Guidelines From the American Heart Association and American Thoracic Society. Circulation 2015; 132:2037.
- Cole FS, Alleyne C, Barks JD, et al. NIH Consensus Development Conference statement: inhaled nitric-oxide therapy for premature infants. Pediatrics 2011; 127:363.
- Rosenberg AA, Lee NR, Vaver KN, et al. School-age outcomes of newborns treated for persistent pulmonary hypertension. J Perinatol 2010; 30:127.
