És una disminució de la quantitat total de l'ió calci en plasma, per sota del valor considerat normal (8,5 mg/dl o 2,1 mmol/l). El calci és un element important per al funcionament dels músculs, especialment la musculatura de les extremitats i del cor.
Les causes més freqüents són: hipoparatiroïdisme, extirpació completa de la glàndula tiroide, pancreatitis, dèficit de vitamina D i hipomagnesèmia.
Es manifesta amb alteracions sensitives en forma de formigueig dels dits i al voltant de la boca; a més poden aparèixer espasmes musculars. Els casos més greus presenten tetània per intensa rigidesa muscular.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori, exploració física i un estudi analític. Es poden realitzar altres proves complementàries per determinar la causa desencadenant.
El tractament es fa amb calci oral i vitamina D, que promou l'absorció intestinal i la reabsorció renal de calci. En casos greus pot ser necessari l'ingrés a l'hospital per al tractament amb calci i magnesi endovenós i tractament de la malaltia responsable.
- David Goltzman. Etiology of hypocalcemia in adults. UpToDate, Enero 2016
- Cooper MS. Diagnosis and management of hypocalcaemia. BMJ 2008; 336:1298.
- David Goltzman. Diagnostic approach to hipocalcemia. UpToDate, Julio 2014
- Tohme JF. Hypocalcemic emergencies. Endocrinol Metab Clin North Am 1993; 22:363.
- Sundeep Khosla. Hipercalcemia e hipocalcemia. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 65
