És la infecció per fongs de la pell que recobreix el conducte auditiu extern. Aquesta infecció es pot produir en solitari, o sobre una otitis bacteriana després de l'ús d'antibiòtics.
Factors que afavoreixen la seva aparició: neteja excessiva del cerumen de les orelles, hàbit d'introduir materials en l'oïda, utilització d'auriculars i / o taps, i factors climatològics (climes temperats i humits).
Es manifesta amb dolor, secreció, picor dins de l'oïda, i sensació d'ocupació del canal auricular.
El diagnòstic és clínic mitjançant interrogatori i exploració amb otoscopi. Es pot analitzar la secreció recollida en el conducte de l'oïda.
El tractament inclou calor local i analgèsics convencionals per disminuir el dolor, i gotes antifúngiques per tractar la infecció. S'han de corregir els factors afavoridors si es coneixen, per evitar recaigudes.
- Laura A Goguen. External otitis: Pathogenesis, clinical features, and diagnosis. UpToDate, Septiembre 2014
- Laura A Goguen. External otitis: Treatment. UpToDate, Septiembre 2015
- Rosenfeld RM. Clinical practice guideline: acute otitis externa. Otolaryngol Head Neck Surg 2014; 150:S1.
- Kim JK. Change of external auditory canal pH in acute otitis externa. Ann Otol Rhinol Laryngol 2009; 118:769.
- Michael A. Rubin.Faringitis, otalgia y síntomas de la porción superior de las vías respiratorias. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 44.
