Infecció per clamídia

La clamídia és una malaltia de transmissió sexual causada pel bacteri Chlamydia trachomatis que pot infectar tant a homes com a dones. La infecció per clamídia és la malaltia de transmissió sexual més freqüent, sent més comuna en menors de 25 anys i/o amb múltiples parelles sexuals.

La infecció es transmet durant la pràctica de relacions sexuals sense protecció amb una persona infectada. A més es pot transmetre durant el sexe oral, causant una infecció a la gola. Normalment, no causa símptomes, però pot ocasionar un augment del flux vaginal, cremor en orinar i dolor durant les relacions sexuals.

Si no es realitza un tractament, en dues de cada tres persones, els símptomes desapareixen en aproximadament quatre setmanes. No obstant això, les infeccions per clamídia poden tenir greus conseqüències a llarg termini per a les dones, fins i tot quan inicialment no es presenten símptomes o són lleus. Per això, la detecció i el tractament de la infecció és molt important, fins i tot si no hi ha símptomes. En casos greus, la infecció pot estendre's fins a l'aparell reproductor i infectar els conductes que connecten els ovaris amb l'úter, les trompes de Fal·lopi. Aquesta infecció es denomina salpingitis i produeix dolor en la part inferior de l'abdomen. Es parla de peritonitis quan la infecció s'estén cap al peritoneu que recobreix la pelvis i la cavitat abdominal, causant un dolor molt intens a la zona inferior de l'abdomen. En casos d'infecció de llarga evolució pot comportar esterilitat, risc augmentat d'embaràs ectòpic i dolor pelvià crònic.

La clamídia sol diagnosticar-se amb un cultiu del flux vaginal i/o un estudi d'orina, on es detecta material genètic (ADN) exclusiu del bacteri. També hauran de realitzar-se proves d'altres infeccions de transmissió sexual, ja que no és infreqüent tenir més d'una infecció alhora.

El tractament consisteix en la presa d'antibiòtics per via oral; habitualment doxiciclina o azitromicina. És possible fer-ho en una sola dosi, o durant set dies. Aquests antibiòtics tractaran la infecció activa, però no curaran cap dany permanent que hagi causat la malaltia.

Si a una persona se li diagnostica clamídia, totes les seves parelles sexuals dels últims 6 mesos hauran de sotmetre's a proves de detecció d'aquesta malaltia.