Inflamació crònica de les parpelles, habitualment en el punt on neixen les pestanyes.
Es divideix en blefaritis anterior quan s'inflama la base de les pestanyes, i posterior quan s'inflama la cara interna de la parpella on se situen les glàndules de Meibomio. La blefaritis anterior és causada per una infecció per estafilococ o bé per la inflamació de les glàndules sebàcies. La blefaritis posterior s'associa a la inflamació de les glàndules de Meibomio, causada generalment per dermatitis seborreica o rosàcia.
Es manifesta amb parpelles vermells i irritats, amb escates en el naixement de les pestanyes. A més pot acompanyar-se de picor, coïssor i inflamació palpebral. Alguns casos associen ulls vermells o alteració en el naixement de les pestanyes.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració física.
És una afecció crònica que no té cura definitiva, per això és molt important realitzar una adequada higiene de la parpella que eviti recaigudes. L'aplicació de calor local amb un drap temperat, ajudarà a liquar les secrecions de les glàndules de Meibomio i afavorir la seva circulació. Així mateix, massatge suaument la parpella ajudarà a liquar les secrecions de les glàndules i afavorir la seva circulació. En de cas infecció es tractarà amb antibiòtic tòpic o per via oral.
- Roni M Shtein. Blepharitis. MDUpToDate, Marzo 2016
- Shine WE. Polar lipids in human meibomian gland secretions. Curr Eye Res 2003; 26:89.
- Shine WE. Meibomianitis: polar lipid abnormalities. Cornea 2004; 23:781.
- McCulley JP. The lipid layer of tears: dependent on meibomian gland function. Exp Eye Res 2004; 78:361.
- Jonathan C. Horton. Trastornos de los ojos. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 39
