És una alteració de la funció cardíaca en la qual el cor perd totalment o parcial la seva capacitat per bombar sang a la resta del cos. És una malaltia freqüent, incapacitant i potencialment mortal. Als països desenvolupats, al voltant del 2 % dels adults pateixen insuficiència cardíaca, augmentant la seva incidència en les persones més grans de 65 anys fins a un 6-10 %.
Hi ha múltiples causes entre les quals destaquen: infart cardíac, hipertensió arterial, tabaquisme, alcoholisme i diabetis.
Els símptomes habituals inclouen una disminució de les vegades que s'orina, inflor de cames, dificultat respiratòria i sensació d'ofec que empitjora en estirar-se.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració física. Es faran electrocardiograma, radiografia de tòrax i ecocardiografia per completar l'estudi.
L'objectiu del tractament és corregir la causa desencadenant i tractar els símptomes. S'emprarà oxigenoteràpia, tractament diürètic, tractament antihipertensiu i tractament per millorar la força de bombament cardíac. La prevenció és fonamental per evitar recaigudes: dieta, deixar de fumar, control de la tensió arterial, etc.
- Ramachandran S Vasan. Epidemiology and causes of heart failure. UpToDate, Julio 2015
- Roger VL. The heart failure epidemic. Int J Environ Res Public Health 2010; 7:1807.
- Yancy CW. 2013 ACCF/AHA guideline for the management of heart failure: executive summary: a report of the American College of Cardiology Foundation/American Heart Association Task Force on practice guidelines. Circulation 2013; 128:1810.
- Douglas L. Mann. Insuficiencia cardiaca: fisiopatología y diagnóstico. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 279.
- E. Roig Minguell. Insuficiencia cardíaca. Farreras Rozman. Medicina Interna, ed 18. Capítulo 52
