És una alteració de la funció cardíaca en la qual el cor perd totalment o parcial la seva capacitat per bombar sang a la resta del cos. És una malaltia freqüent, incapacitant i potencialment mortal. Als països desenvolupats, al voltant del 2 % dels adults pateixen insuficiència cardíaca, augmentant la seva incidència en les persones més grans de 65 anys fins a un 6-10 %.
Hi ha múltiples causes entre les quals destaquen: infart cardíac, hipertensió arterial, tabaquisme, alcoholisme i diabetis.
Els símptomes habituals inclouen fatiga, disminució de les vegades que s'orina, inflor de cames, augment de la mida de les venes jugulars del coll, dificultat respiratòria, sensació d'ofec que empitjora en estirar-se, confusió mental i sudoració amb pell freda.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració física. Es faran electrocardiograma, radiografia de tòrax i ecocardiografia per completar l'estudi.
L'objectiu del tractament és corregir la causa desencadenant i tractar els símptomes. S'emprarà oxigenoteràpia, tractament diürètic, tractament antihipertensiu i tractament per millorar la força de bombament cardíac. La prevenció és fonamental per evitar recaigudes: dieta, deixar de fumar, control de la tensió arterial, etc.
- Ramachandran S Vasan. Epidemiology and causes of heart failure. UpToDate. Julio 2015
- Wilson S Colucci. Approach to anemia in adults with heart failure. UpToDate. Julio 2016
- Wilson S Colucci. Determining the etiology and severity of heart failure or cardiomyopathy. Febrero 2016
- Douglas L. Mann. Insuficiencia cardiaca: fisiopatología y diagnóstico. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 279
- E. Roig Minguell. Insuficiencia cardíaca. Farreras Rozman. Medicina Interna, ed 18. Capítulo 52

