És una alteració del cor que ho impossibilita per bombar suficient sang oxigenada per cobrir les necessitats metabòliques dels òrgans i teixits.
Entre les causes més freqüents cal destacar: augment del líquid corporal, cardiopaties congènites, alteració de les vàlvules o de les artèries coronàries, hipertensió arterial, arítmies cardíaques i infeccions del miocardi o del pericardi.
Es manifesta d'una manera molt inespecífica amb dificultat per a l'alimentació, nàusees, fatiga, irritabilitat, agitació, somnolència, disminució de les quantitat d'orina, tos crònica i menor tolerància als esforços físics. Pot arribar a comportar un retard del creixement. El diagnòstic és clínic mitjançant interrogatori i exploració física. Es confirma la sospita diagnòstica amb exàmens complementaris: anàlisi de sang, radiografia de tòrax, electrocardiograma, ecocardiografia, ressonància magnètica.
L'objectiu del tractament és corregir la causa desencadenant i tractar els símptomes. S'emprarà oxigenoteràpia, tractament diürètic, tractament antihipertensiu i tractament per millorar la força de bombament cardíac.
- Rakesh K Singh. Etiology and diagnosis of heart failure in infants and children.. UpToDate. Mayo 2014
- Catherine K Allan. Clinical manifestations and diagnosis of myocarditis in children. UpToDate. Noviembre 2015
- Rakesh K Singh. Management of heart failure in infants and children. UpToDate. Febrero 2015
- Douglas L. Mann. Insuficiencia cardiaca: fisiopatología y diagnóstico. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 279
- E. Roig Minguell. Insuficiencia cardíaca. Farreras Rozman. Medicina Interna, ed 18. Capítulo 52

