Insuficiència ovàrica precoç

Trastorn caracteritzat per la interrupció prematura de la funció ovàrica abans dels 40 anys, amb la conseqüent disminució en la producció d’estrògens i la interrupció periòdica de l’alliberament d’òvuls. A diferència de la menopausa precoç, en la insuficiència ovàrica precoç les dones poden continuar tenint menstruacions de manera esporàdica durant anys, amb la possibilitat, fins i tot, de quedar embarassades.

Entre les possibles causes hi destaquen les alteracions genètiques, ja sigui per una anomalia congènita en un dels cromosomes X o com a conseqüència de l’exposició a agents tòxics com la quimioteràpia, la radioteràpia o el fum del tabac. En casos menys freqüents, pot estar relacionada amb una malaltia autoimmunitària que ataca el teixit ovàric.

Els principals símptomes són la irregularitat dels cicles menstruals i les dificultats per concebre. També pot presentar-se amb manifestacions similars a les de la menopausa, com fogots, suors nocturns, canvis d’humor, disminució del desig sexual i alteracions de la concentració i/o la memòria.

El diagnòstic es basa en una història clínica detallada i una exploració física amb examen ginecològic i pèlvic. S’acompanya d’una anàlisi de laboratori per mesurar els nivells hormonals de la hormona estimulant del fol·licle (FSH), l’estradiol i la prolactina. Si es sospita una causa genètica, caldrà fer un estudi de cariotip per detectar possibles alteracions cromosòmiques.

El tractament consisteix a restituir els nivells d’estrògens, habitualment combinats amb progesterona per prevenir afectacions a l’úter. Com que la disminució d’estrògens pot afavorir l’aparició d’osteoporosi, també és freqüent la prescripció de suplements de vitamina D i calci.

La insuficiència ovàrica precoç s’ha associat a diverses patologies, com la infertilitat, l’osteoporosi, la depressió i/o l’ansietat, les malalties cardiovasculars, la demència i la malaltia de Parkinson.