Insuficiència renal crònica - Nefropatia crònica

És la pèrdua progressiva i irreversible de la funció renal. Els ronyons tenen la funció de filtrar els residus de la sang i eliminar-los, juntament amb l’excés de líquid, a través de l’orina.

La malaltia és més freqüent a mesura que augmenta l’edat, i afecta amb més incidència a les persones de raça negra o d’origen asiàtic americà. Altres factors que en poden afavorir l’aparició són el tabaquisme, la hipertensió arterial, la diabetis, l’obesitat i l’ús prolongat de medicaments nocius per al ronyó.

Les causes més habituals inclouen la hipertensió i la diabetis, però també malalties renals com la glomerulonefritis, la nefritis intersticial, la pielonefritis, els ronyons poliquístics o el reflux d’orina causat per una obstrucció a les vies urinàries situades per sota dels ronyons.

En les fases inicials, la malaltia sol ser asimptomàtica. Quan comencen a aparèixer símptomes, acostumen a ser molt inespecífics: nàusees, vòmits, fatiga, inflor a les cames, somnolència i dificultats de concentració o de memòria. En casos avançats pot provocar dificultat per respirar a causa de l’acumulació de líquid als pulmons, així com dolor toràcic si s’acumula líquid al pericardi, la membrana que envolta el cor.

El diagnòstic es basa en una entrevista clínica detallada i una exploració física. La sospita es confirma amb anàlisis de sang i d’orina, i habitualment amb una ecografia per avaluar l’estat dels ronyons i de les vies urinàries. En alguns casos es pot requerir una biòpsia renal per estudiar directament el teixit renal.

En general, la malaltia renal crònica no té cura. El tractament s’orienta inicialment a abordar la causa si se’n coneix, i després a controlar les complicacions associades. És fonamental mantenir la pressió arterial i els nivells de colesterol sota control, tractar l’anèmia si n’hi ha, i regular l’excés de líquids amb diürètics. En les etapes més avançades, sovint cal iniciar diàlisi per eliminar les substàncies residuals i l’excés de líquid de l’organisme. En alguns casos es pot optar per un trasplantament renal, que substitueix la funció dels ronyons malalts i requereix tractament immunosupressor de per vida per evitar el rebuig del nou òrgan.