Leishmaniasis cutània

Malaltia infecciosa causada per un protozou anomenat Leishmània. Quan manifesta símptomes a la pell, es denomina Leishmaniosi cutània.
Apareix amb més freqüència al Sud d'Europa, Àsia, Àfrica, Mèxic i Amèrica Central i del Sud.

Es transmet per la picada d'un mosquit que s'anomena "mosca de la sorra", que pica a gossos i/o rosegadors i després pica als éssers humans.

El primer símptoma sol ser un bony a la pell que apareix al lloc de la picada setmanes i fins i tot mesos després. En ell s'acumulen paràsits i glòbuls blancs que lluiten per contenir la infecció. Amb el temps, el bony creix i es converteix en una ferida oberta en forma d'úlcera, que supura i acaba formant una crosta. Alhora apareixen nous bonys a la zona que envolta el bony inicial. Les úlceres generalment són indolores i no s'acompanyen d'altres símptomes, tret que es reinfectin per un bacteri, moment en què apareix dolor, enrogiment de la pell i febre.

El diagnòstic de sospita és clínic, en evidenciar-se el bony a la pell i en l'interrogatori detectar una possible picada de mosquit a la zona de la lesió. Per confirmar el diagnòstic cal recollir una mostra de l'úlcera on s'aïllarà leishmània en el cultiu i/o on es detectarà el seu material genètic.

El tractament depèn de la mida de l'úlcera. Si és una úlcera petita es pot tractar amb crioteràpia, pomada de paromomicina i/o injectant estibogluconat de sodi a la ferida. En les úlceres de mida més gran i/o si es tracta de múltiples úlceres, la indicació és administrar un medicament contra la leishmània com l'amfotericina B liposomal o la miltefosina.
En cas de sobreinfecció bacteriana, caldrà afegir un antibiòtic dels habituals per a infeccions de la pell.

És recomanable prevenir la leishmaniosi evitant les picades de mosquit amb repel·lents, roba adequada i mosquiteres; a més, en la mesura del possible, cal evitar fer activitats a l'aire lliure a partir del capvespre quan els mosquits són més actius.