Leishmaniosi visceral - Kala-Azar

És una malaltia infecciosa produïda per un protozou del gènere Leishmània. També coneguda com a Kala-azar per la coloració grisosa de la pell que adquireixen els habitants de l'Índia quan contrauen la malaltia.
Es produeix principalment a l'Índia, Afganistan, Brasil, Colòmbia, Iraq, Pakistan i l'Àfrica oriental.

Afecta humans i diferents espècies animals, especialment als gossos. Es transmet per la picada de mosquit i el període d'incubació des de la picada fins a l'inici dels símptomes pot variar des de setmanes fins a mesos. S'ha descrit un augment de casos en pacients amb immunodeficiència per VIH.

Es manifesta amb febre que persisteix entre 2 i 8 setmanes, fatiga i malestar general. Pot acompanyar-se de diarrees, pèrdua d'apetit, dolor muscular i tos. Després de desaparèixer la febre pot quedar febrícula i destaca un augment de la mida de l'esplenomegàlia, del fetge i un color terrós de la pell. Si no s'inicia el tractament, pot empitjorar el quadre clínic, provocant una disminució en el nombre de cèl·lules de la sang que desembocarà en anèmia, sagnats, baixada de defenses i inflor de la pell. En casos greus pot acabar provocant el falliment de la persona infectada.

S'ha de sospitar infecció visceral per Leishmània quan els símptomes siguin compatibles en zones endèmiques de la malaltia. S'ha de fer una anàlisi de sang per evidenciar el descens de les tres línies cel·lulars (glòbuls blancs, glòbuls vermells i plaquetes). El diagnòstic de seguretat s'obté mitjançant la punció-aspirat de medul·la òssia on es troba el paràsit. Una altra opció és fer una funció i anàlisi hepàtica.

Sovint, el tractament es basa en els fàrmacs antimonials. En casos en què el pacient pateix insuficiència renal es pot fer ús de l'amfotericina B com a alternativa, amb molt bons resultats. En alguns casos pot ser necessari fer transfusions de sang per corregir els dèficits derivats de la infecció.