El lligament lateral extern del genoll proporciona estabilitat a aquesta, sobretot en el moviment posterolateral de l'articulació. Uneix la secció inferior externa del fèmur (amb la part superior del peroné).
La majoria de les lesions es produeixen en associació amb els altres tendons de la zona posterolateral, en moviments extrems en var (curvatura del genoll cap a fora, en arc per un cop des de l'interior) o amb forces de rotació externa de la tíbia.
Es manifesta amb inflor, bloqueig del seu moviment, dolor a la cara externa del genoll i sensació d'inestabilitat en determinats moviments.
El diagnòstic es realitza mitjançant la clínica i una exploració física del pacient. Es pot valorar la necessitat de ressonància magnètica en certs casos.
El tractament combina mesures físiques i medicació. Repòs, descàrrega de pes, immobilitzar el genoll. En cas de lesions greus amb inestabilitat pot ser necessària una intervenció quirúrgica.
- Recondo JA. Lateral stabilizing structures of the knee: functional anatomy and injuries assessed with MR imaging. Radiographics 2000; 20 Spec No:S91.
- Lasmar RC. Importance of the different posterolateral knee static stabilizers: biomechanical study. Clinics (Sao Paulo) 2010; 65:433.
- Sugita T. Anatomic and biomechanical study of the lateral collateral and popliteofibular ligaments. Am J Sports Med 2001; 29:466.
- Majewski M. Epidemiology of athletic knee injuries: A 10-year study. Knee 2006; 13:184.
- Ranawat A. Posterolateral corner injury of the knee: evaluation and management. J Am Acad Orthop Surg 2008; 16:506.
