Les congelacions de segon grau profundes són aquelles que afecten la pell i el teixit per sota d'aquesta (subcutani).
La congelació passa quan la pell i els teixits corporals s'exposen a una temperatura freda durant un període prolongat.
Presenten butllofes violàcies hemorràgiques amb mort cel·lular (necrosi) a nivell cutani progressiu de coloració blau-grisenca, absència de sensibilitat (teixit "com suro"), amb dolor agudíssim, lancinant i pulsatiu.
Per arribar al diagnòstic es requereix una història clínica detallada i exploració física completa.
El tractament es basa a escalfar primer el cos (calor central) i després la zona congelada submergint-la en aigua progressivament més calenta, analgèsics i antiinflamatoris, fàrmacs antiagregants i/o anticoagulants, antibiòtics si hi ha sospita d'infecció. Les congelacions profundes es tracten a nivell hospitalari i el tractament comú en qualsevol grau de congelació dirigeix principalment els seus esforços a evitar agreujar el quadre clínic i recuperar la circulació sanguínia de la zona afectada.
- Ken Zafren, Crawford Mechem. Frostbite. UpToDate. Apr 20, 2015.
- Long WB 3rd, Edlich RF, Winters KL, Britt LD. Cold injuries. J Long Term Eff Med Implants 2005; 15:67.
- Petrone P, Kuncir EJ, Asensio JA. Surgical management and strategies in the treatment of hypothermia and cold injury. Emerg Med Clin North Am 2003; 21:1165.
- Kroeger K, Janssen S, Niebel W. Frostbite in a mountaineer. Vasa 2004; 33:173.
- Bhatnagar A, Sarker BB, Sawroop K, et al. Diagnosis, characterisation and evaluation of treatment response of frostbite using pertechnetate scintigraphy: a prospective study. Eur J Nucl Med Mol Imaging 2002; 29:170.
- R. Battestini Pons. Enfermedades por agentes físicos. Farreras Rozman. Medicina Interna. Volumen 2. 12º edición. 2577:2578
