Les congelacions de segon grau profundes són aquelles que ocupen l'espessor total de la pell.
La congelació passa quan la pell i els teixits corporals s'exposen a una temperatura freda durant un període prolongat.
Es produeixen amb envermelliment, acumulació de líquid i inflamació important de la zona, inflor en forma de bossa petita plena de líquid clar i butllofes que es descamen i formen una crosta de color negrós amb pèrdua de sensibilitat. Són molt doloroses, ja que les terminacions nervioses encara no s'han vist afectades.
Per arribar al diagnòstic es requereix una història clínica detallada i exploració física completa.
Les congelacions superficials es tracten de manera ambulatòria i el tractament comú en qualsevol grau de congelació dirigeix principalment els seus esforços a evitar agreujar el quadre clínic i recuperar la circulació sanguínia de la zona afectada.
- Ken Zafren, Crawford Mechem. Frostbite. UpToDate. Apr 20, 2015.
- Long WB 3rd, Edlich RF, Winters KL, Britt LD. Cold injuries. J Long Term Eff Med Implants 2005; 15:67.
- Petrone P, Kuncir EJ, Asensio JA. Surgical management and strategies in the treatment of hypothermia and cold injury. Emerg Med Clin North Am 2003; 21:1165.
- Kroeger K, Janssen S, Niebel W. Frostbite in a mountaineer. Vasa 2004; 33:173.
- Bhatnagar A, Sarker BB, Sawroop K, et al. Diagnosis, characterisation and evaluation of treatment response of frostbite using pertechnetate scintigraphy: a prospective study. Eur J Nucl Med Mol Imaging 2002; 29:170.
- R. Battestini Pons. Enfermedades por agentes físicos. Farreras Rozman. Medicina Interna. Volumen 2. 12º edición. 2577:2578
