Liquen esclerós

El liquen esclerós és una malaltia inflamatòria crònica de la pell, caracteritzada per la presència de pàpules o plaques blanques atròfiques. Afecta principalment les dones postmenopàusiques, però pot aparèixer en tots dos sexes i en altres edats. La prevalença en la població general s'estima en 1 de cada 300-1.000 individus.

La causa és desconeguda, però sembla ser provocada per un sistema immunitari hiperactiu o un desequilibri hormonal. No és contagiosa i no es dissemina a través de les relacions sexuals.

Les persones afectades de liquen esclerós poden no manifestar símptomes. En cas de presentar-los, poden ser alguns dels següents: presència de zones blanques i llises a la pell, enrogiment a la zona i picor (prurit). Tot i que pot afectar zones extragenitals, la majoria dels casos afecten la zona genital provocant dolor i molèsties en les relacions sexuals. En dones amb quadres intensos i prolongats, pot aparèixer atròfia i retracció de la vulva. Els llavis menors es fusionen i desapareixen, el clítoris es desdibuixa i l'orifici d'entrada a la vagina pot arribar a estrènyer-se i fins i tot ocloure's. No obstant això, la mucosa vaginal mai està afectada. En cas de presentacions més greus i evolucionades poden associar esquinçament amb sagnat i úlceres. En homes afecta amb més freqüència persones no circumcidades perquè les lesions solen aparèixer al prepuci.

Es diagnostica mitjançant història clínica i exploració de la zona afectada. Pot ser necessària una biòpsia per confirmar-ho.

No hi ha un tractament absolutament eficaç, però el metge pot recomanar cremes o ungüents que ajudin a recuperar un aspecte més normal a la pell i disminuir la predisposició a formar cicatrius. Els corticoides tòpics potents controlen els símptomes i milloren l'evolució, tot i que el seu ús prolongat pot augmentar l'atròfia de la pell. Les cremes d'estrògens al 0,01%, la progesterona tòpica al 2% o la teràpia hormonal substitutiva en dones postmenopàusiques ajuden a millorar l'estat de la pell, però són insuficients com a tractament per si sols. Com que la malaltia pot reaparèixer amb el temps, pot requerir seguiment del cas a llarg termini.