És una malaltia que apareix en persones que es troben per sobre dels 2500 metres d'altitud (8200 peus).
Està causada per una reducció dels nivells d'oxigen a grans altituds. Un ascens massa ràpid n'afavoreix l'aparició, i ni l'edat ni la condició física confereixen protecció.
Els símptomes més freqüents són cefalea, alteració del son, mareig, fatiga, ofec, vertigen i incapacitat per caminar en línia recta. Apareixen de 6 a 12 hores després d'arribar al lloc amb aquesta altitud i no acostumen a donar complicacions. Si apareix ofec intens, coloració blavosa de la pell, desorientació, estupor, baix nivell de consciència, esput amb sang i pell pàl·lida hem de pensar en complicacions més greus com l'edema cerebral d'altitud i l'edema pulmonar d'altitud.
El diagnòstic es fa a través de la història clínica i l'exploració física completa.
Els casos lleus se solen resoldre sense tractament. En casos greus el tractament inclou baixar com més aviat millor, administrar oxigen i tractar els símptomes amb diürètics i antiinflamatoris.
- Scott A Gallagher. High altitude illness: Physiology, risk factors, and general prevention. UpToDate. Abril 2015
- Hackett PH. High-altitude medicine. In: Wilderness Medicine, 6th, Auerbach PS (Eds), Elsevier, Philadelphia 2012. p.2
- West JB. High Altitude Medicine and Physiology, Hodder Arnold, London 2007.
- Wilson MH. The cerebral effects of ascent to high altitudes. Lancet Neurol 2009; 8:175.
- Buddha Basnyat. Enfermedad de las altitudes. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 476e
