Es denomina mal de muntanya subagut quan persones que habitualment no viuen a gran altitud presenten símptomes que apareixen com a resultat de prolongar la seva estada durant setmanes o mesos per sobre dels 3000 m.
La causa és la falta d'oxigen que pateixen els teixits a gran altitud, que condiciona la vasoconstricció de les arterioles pulmonars i un augment dels glòbuls vermells. Desencadena hipertensió d'artèries pulmonars i sobrecàrrega del ventricle dret del cor.
Es manifesta amb dispnea, tos, inflor a la cara i extremitats inferiors, augment de la mida de les venes del coll, augment de la mida del fetge, ascites i angina de pit relacionada amb l'esforç.
Es diagnostica per la història clínica i l'exploració física.
El tractament es basa a abandonar l'altitud, mesures de suport i tractament simptomàtic.
- Scott A Gallagher. High altitude illness: Physiology, risk factors, and general prevention. UpToDate. Abril 2015
- Hackett PH. High-altitude medicine. In: Wilderness Medicine, 6th, Auerbach PS (Eds), Elsevier, Philadelphia 2012. p.2.
- Scoggin CH. High-altitude pulmonary edema in the children and young adults of Leadville, Colorado. N Engl J Med 1977; 297:1269.
- West JB, American College of Physicians, American Physiological Society. The physiologic basis of high-altitude diseases. Ann Intern Med 2004; 141:789.
- Buddha Basnya. Enfermedad de las altitudes. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 476E
