Malaltia de Chagas

Infecció causada per un paràsit, el "Trypanosoma cruzi", que es transmet a través de la picada d'un insecte. Amb menys freqüència també es pot transmetre per ingestió d'aliments contaminats, transfusions de sang, trasplantament d'òrgans infectats o via transplacentària d'una mare infectada al seu fetus.

L'insecte contaminat pica una persona o animal i diposita paràsits que passen a través de la ferida de la picada o les mucoses. Maduren, es multipliquen i passen a la sang des d'on infecten altres parts de l'organisme (habitualment el cor, aparell digestiu i sistema nerviós) produint els símptomes d'infecció.

Es calcula que 8 milions de persones al món estan infectades, sent més freqüent a Amèrica del Sud o Central, Mèxic i EUA.

La malaltia es manifesta en diverses etapes. En la fase aguda, pot inflamar-se la zona de la picada (coneguda com "chagoma" o "signe de Romanya", si afecta la conjuntiva) i s'acompanya de malestar general, febre i augment de la mida dels ganglis, el fetge i la melsa. Els símptomes acostumen a desaparèixer sense tractament, i poden produir-se en alguns casos més greus, inflamació del cor o meningoencefalitis. Posteriorment, el pacient entra en una fase, que pot durar anys, en què el paràsit segueix a l'organisme, però sense causar símptomes (latència). El 20-40 % desenvolupa una malaltia crònica amb afectació del cor (dilatació, insuficiència, arrítmies), intestí (dilatació de l'esòfag o intestí) o sistema nerviós (demència).

El diagnòstic es fa detectant els paràsits mitjançant examen d'una mostra de sang o teixit al microscopi òptic. També poden fer-se altres proves com serologies o PCR.

El tractament es basa en antiparasitaris: benzinidazol o nifurtimox (abans d'assolir la fase crònica) i mesures de suport si hi apareixen complicacions. La prevenció és important per millorar la qualitat i higiene dels habitatges humans i d'animals domèstics.