És un trastorn de l'orella interna que afecta l'equilibri, l'audició i provoca una sensació irreal de gir del nostre cos o dels objectes que ens envolten.
L'orella interna conté tubs o canals plens de líquid que formen el laberint i que ajuden a interpretar la posició del cos i mantenir l'equilibri. Es creu que una pressió elevada del líquid dels canals de l'orella interna, pot jugar un paper important en l'aparició d'aquest trastorn.
Els tres símptomes principals són 1) sordesa (hipoacúsia), 2) brunzit o retruny a l'orella anomenat acufen i 3) sensació de vertigen o mareig que empitjora amb els canvis de posició.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració física. Pot ser necessari fer proves d'imatge per descartar altres causes de vertigen.
No hi ha un tractament definitiu per a la malaltia de Ménière, però es recomanen canvis en l'estil de vida i medicaments per tractar el mareig, així com diürètics per rebaixar la pressió de l'orella.
- Howard S Moskowitz. Meniere disease. UpToDate, Marzo 2016
- Coelho DH. Medical management of Ménière's disease. Laryngoscope 2008; 118:1099.
- Klockars T. Inheritance of Meniere's disease in the Finnish population. Arch Otolaryngol Head Neck Surg 2007; 133:73.
- Hoa M. Prognostic implications of and audiometric evidence for hearing fluctuation in Meniere's disease. Laryngoscope 2015; 125 Suppl 12:S1.
- Mark F. Walke. Mareo y vértigo. Harrison. Principios de Medicina Interna, 19e. Capítulo 28
