És la inflamació de les meninges (fines capes de teixit que envolten el cervell i la medul·la espinal) per una infecció vírica.
Factors que augmenten el risc de patir-la són edats extremes de la vida, sistema immune deficient, alcoholisme, llocs d'amuntegament de persones, i disfunció o pèrdua de la melsa.
Sol manifestar-se amb febre, mal de cap, estat mental alterat, intolerància anormal a la llum (fotofòbia) i rigidesa dels músculs del coll. Altres símptomes són nàusees i vòmits, lesions a la pell (granellada porpra), somnolència, confusió, convulsions, irritabilitat, etc.
Es diagnostica per història clínica i exploració física, buscant la rigidesa de clatell. Es confirma el diagnòstic amb proves complementàries com anàlisis de laboratori, anàlisi del líquid cefaloraquidi obtingut per punció lumbar, tomografia computada, ressonància magnètica, etc.
Requereix ingrés hospitalari per a control evolutiu en aquells casos que cursen amb símptomes que afectin a l'estat general. El tractament se sol basar en el control de símptomes.
- R Paul Johnson, Aseptic meningitis in adults. UpToDate Sep 28, 2012.
- Kupila L, Vuorinen T, Vainionpää R, et al. Etiology of aseptic meningitis and encephalitis in an adult population. Neurology 2006; 66:75.
- Shalabi M, Whitley RJ. Recurrent benign lymphocytic meningitis. Clin Infect Dis 2006; 43:1194.
- Spanos A, Harrell FE Jr, Durack DT. Differential diagnosis of acute meningitis. An analysis of the predictive value of initial observations. JAMA 1989; 262:2700.
- Kareb L. Roos, Kenneth L. Tyler. Meningitis Viral Aguda, en Meningitis, encefalitis, absceso cerebral y empiema. Harrison. Principios de Medicina Interna. Volumen 2. 19º Edición. 890:893
- J. García San Miguel. Meningitis. Farreras Rozman. Medicina Interna. Volumen 2. 12º edición. p1385.
