Migranya - Cefalàlgia migranyosa

Urgència baixa
Molt comuna-

És un mal de cap intens produït per canvis en el calibre dels vasos sanguinis cranials. La migranya és la segona causa més comuna de mal de cap, i la primera causa de cefalea incapacitant. És més freqüent en dones joves.

Tot i que es desconeix la causa exacta, es desencadena típicament per estímuls externs que activen el nervi trigemin, i provoquen l'alliberament de transmissors nerviosos capaços d'estrènyer el calibre dels vasos sanguinis del mateix nervi i de les zones profundes del cervell.

Es manifesta com un mal de cap sever, generalment en un costat i de característiques pulsatives. S'acompanya generalment de nàusees, fotofòbia, mareig i altres símptomes neurològics. 

En ocasions, abans del dolor, la persona té sensacions (pròdroms) que indiquen que s'iniciarà un nou atac: badalls, eufòria, irritabilitat, falta d'atenció, pal·lidesa i un desig compulsiu d'ingerir aliments dolços. Poc després pot tenir una fase d'aura amb alteracions visuals, pèrdues de sensibilitat i deficiències motores. Finalment, després de la fase de dolor, pot quedar amb malestar general, cansament, falta de concentració i somnolència.

El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració física. En casos severs es pot sol·licitar un escàner per diferenciar-la d'un accident vascular cerebral.

S'ha de tractar la migranya de manera precoç. Inicialment és recomanable romandre estirat i en repòs. El control del dolor es basa en l'ús d'antiinflamatoris no esteroidals (ibuprofèn, naproxèn, etc), triptans (sumatriptan, rizatriptan, etc.) i/o ergotamina. Si s'associa un quadre vertiginós, s'utilitzaran antivertiginosos sols o en combinació amb benzodiazepines; vasodilatadors com la nimodipina també han demostrat ser eficaços.

És fonamental regular l'estil de vida i evitar els desencadenants identificats.

Referències bibliogràfiques
  1. Urbano-Marquez A., Estruch R. Generalidades. Cefalalgias. Farreras Rozman. Medicina Interna: 1317:1318.
  2. Goadsby, Peter J., Raskin, Heil H. Migrañas y otras cefaleas primarias. Harrison, Principios de Medicina Interna. 19ª Edición. Tomo 1, 2586:2594.
  3. Goadsby, Peter J., Raskin, Heil H. Cefaleas. Harrison, Principios de Medicina Interna. 19ª Edición. Tomo 2,107:111.
Autor
Dr. Oscar Garcia-Esquirol
Copyright
© TeckelMedical 2026

Símptomes

    Cefalea per estrès


    Mal de cap pulsatiu


    Mal de cap


    Mal de cap amb pell sensible


    Soroll provoca molèstia

Símptomes a considerar

Vòmits
Si el dolor no disminueix amb analgèsics de venda lliure o els receptats prèviament pel seu metge de capçalera
Febre (temperatura més elevada que 38 °C)
Pèrdua de la sensibilitat i/o motilitat a extremitats
Si s'acompanya de convulsions

Autocura

Estirar-se en una habitació fosca i silenciosa.
Evitar cafeïna, alcohol, cigarretes i/o pantalles.
Consumir analgèsics de venda lliure i consultar el metge de capçalera per discutir altres tractaments.