Els pòlips endometrials són creixements de la capa més interna de l'úter anomenada endometri. Mesuren des d'uns pocs mil·límetres fins a 2 o 3 centímetres. Estan units a la cavitat uterina mitjançant un teixit més estret que conté els vasos sanguinis que permeten el seu creixement. La gran majoria són benignes (99%).
És freqüent trobar-los en pacients entre els 40 i 50 anys, però també poden aparèixer després de la menopausa.
Encara que la majoria són asimptomàtics, el símptoma més freqüent és un sagnat vaginal, incloent-hi sagnat menstrual abundant, irregularitat menstrual o sagnat després de la menopausa. A més, poden provocar problemes de fertilitat.
El diagnòstic és clínic, mitjançant interrogatori i exploració genital. Sovint es completa amb tècniques d'imatge com l'ecografia vaginal. En alguns casos, pot ser necessari introduir un líquid dins de l'úter durant la realització de l'ecografia (sono histerografia), per tal que es posi de manifest el pòlip. El diagnòstic definitiu s'obté mitjançant histeroscòpia, que consisteix en la introducció d'una càmera a través del coll de l'úter per accedir dins la cavitat uterina. Aquesta tècnica permet al mateix temps la confirmació diagnòstica i el tractament, ja que facilita la seva extracció amb visió directa.
No existeixen mecanismes per prevenir l'aparició dels pòlips endometrials. Si ha tingut pòlips endometrials, pot tornar a desenvolupar-los en algun moment de la seva vida.
- Nijkang NP, Anderson L, Markham R, Manconi F. Endometrial polyps: Pathogenesis, sequelae and treatment. SAGE Open Med. 2019;7:2050312119848247. Published 2019 May 2.
- Tjarks M, Van Voorhis BJ. Treatment of endometrial polyps. Obstet Gynecol 2000; 96(6): 886–889.
- Indraccolo U, DiIorio R, Matteo M, et al. The pathogenesis of endometrial polyps: a systematic semi-quantitative review. Eur J Gynaecol Oncol 2013; 34(1): 5–22
