Malaltia autoimmunitària causada per anticossos que ataquen la capa prima situada just per sota de la capa externa de la pell, formant butllofes grosses que provoquen picor.
Generalment no es coneix la causa desencadenant, encara que s'han descrit casos desencadenants per medicaments (etanercept, sulfasalazina, furosemida, penicil·lina
Es diagnostica per exploració de les lesions, mitjançant biòpsia cutània i mesurant els autoanticossos circulants.
L'objectiu del tractament és alleujar la picor, i s'aconsegueix mitjançant corticoides, immunosupressors i agents biològics.
Els símptomes generalment disminueixen en uns mesos, però de vegades es necessita tractament durant diversos anys.
- B.S. Daniel, L. Borradori, R.P. Hall 3rd, D.F. Murrell. Evidence-based management of bullous pemphigoid. Dermatol Clin, 29 (2011), pp. 613-620.
- D.F. Mutasim. Autoimmune bullous dermatoses in the elderly: an update on pathophysiology, diagnosis and management. Drugs Aging, 1 (2010), pp. 1-19.
- G. Di Zenzo, G. Marazza, L. Borradori. Bullous pemphigoid: physiopathology, clinical features and management. Adv Dermatol, 23 (2007), pp. 257-288.
- G. Kirtschig, N.P. Khumalo. Management of bullous pemphigoid: recommendations for immunomodulatory treatments. Am J Clin Dermatol, 5 (2004), pp. 319-326.
- S.M. Langan, L. Smeeth, R. Hubbard, K.M. Fleming, C.J. Smith, J. West. Bullous pemphigoid and pemphigus vulgaris--incidence and mortality in the UK: population based cohort study.
- BMJ, 337 (2008), pp. a180.
- P. Joly, S. Baricault, A. Sparsa, P. Bernard, C. Bédane, S. Duvert-Lehembre, et al. Incidence and mortality of bullous pemphigoid in France. J Invest Dermatol, 132 (2012), pp. 1

