Picada d'abella / vespa

Hi ha milers de tipus diferents d'abelles i vespes que viuen en els sis continents de la terra on hi ha flors. Necessiten el pol·len i el nèctar d'aquestes per alimentar-se i obtenir energia.

Són insectes que habitualment piquen en defensa pròpia. Poden ser picades individuals o col·lectives; algunes vespes tenen un component al seu verí que anima altres vespes a picar la mateixa persona. Les picades són més comunes en persones que treballen o fan activitats a l'aire lliure; poden tenir un component estacional. Les persones que han rebut una picada tenen major probabilitat de reaccionar davant futures picades en forma de reacció al·lèrgica severa; per aquesta raó els adults solen reaccionar de manera més intensa que els nens.

Els símptomes variaran depenent del tipus de verí inoculat, de la quantitat de picades rebudes i de la sensibilitat de la persona al verí. El més freqüent és que produeixin un dolor intens i instantani al lloc de la picada. S'acompanyarà d'una ratlla o empenta i una zona de vermellor envoltant el punt de picada. En persones sensibles al verí, pot desencadenar una reacció al·lèrgica greu amb inflamació generalitzada i urticària, dificultat respiratòria, símptomes digestius i mareig o pèrdua del coneixement.

El diagnòstic és clínic, en coincidir en el temps la picada amb els símptomes locals. Es poden fer proves específiques d'al·lèrgia i anàlisis de sang per mesurar la quantitat d'anticossos generats davant el contacte del verí d'abella/vespa.

El tractament amb mesures conservadores és suficient en la majoria dels casos: neteja amb aigua i sabó, aplicar fred local (compreses fredes o gel) i retirar l'agulló en cas de picada d'abella. Evitar comprimir la zona d'inoculació per no afavorir la disseminació del verí.

Els pacients al·lèrgics al verí poden beneficiar-se de vacunes (immunoteràpia) que redueixen la resposta immune al verí inoculat. En reaccions al·lèrgiques moderades pot ser útil l'administració d'antihistamínics i corticoides per reduir la inflamació, especialment si afecta les vies respiratòries. En casos molt greus de xoc anafilàctic serà necessària l'administració d'epinefrina intramuscular; els pacients que es coneixen al·lèrgics, poden disposar d'autoinjectors d'epinefrina en el seu entorn habitual.