Picada d'aranya

Les aranyes són animals artròpodes que no s'han de confondre amb els insectes. Hi ha més de 40.000 espècies arreu del món.

No solen picar tret que se sentin amenaçades, i moltes vegades les picades passen totalment desapercebudes.

Quan provoquen símptomes solen fer-ho amb enrogiment, dolor i inflamació de la pell a la zona de la picada. Els símptomes són tan comuns i coincideixen amb tants tipus de picades que resulta difícil assegurar que la picada ha estat d'aranya si no es veu en el moment de fer-la. Algunes espècies inoculen un verí prou fort per a provocar símptomes greus; és el que passa amb les picades per l'aranya vídua negra, que pot provocar un dolor intens al pit i a l'abdomen, nàusees, vòmits, tremolors, suor i caiguda de la tensió arterial. També poden ser greus les picades d'aranya reclusa, manifestant-se amb dolors intensos, febre, hipotensió i una lesió a la pell que es torna morada i que acaba degenerant en una úlcera.

Es diagnostica generalment quan s'ha vist a l'aranya que ha produït la picada. Fer una fotografia o descriure a l'aranya pot ajudar el professional a orientar o a descartar la picada per una de les espècies verinoses.

La gran majoria de les picades no necessiten tractament i es curen soles. És aconsellable rentar amb aigua i sabó la zona de la picada per evitar que s'infecti; de vegades es pot prescriure un ungüent antibiòtic. Si presenta dolor i/o inflamació se n'administraran analgèsics i/o antiinflamatoris; en cas de no disposar-ne es pot aplicar una compresa freda durant 15 minuts cada hora per alleujar els símptomes. Si hi ha signes d'infecció o si degenera en una úlcera cutània, serà necessari iniciar tractament antibiòtic.

En cas de picada de vídua negra, hi ha un antídot que s'administra via endovenosa. S'ha d'administrar sota supervisió mèdica perquè pot desencadenar reaccions al·lèrgiques severes.

La vídua negra sol viure en ambients de jardineria, com coberts, piles de fusta, darrere de testos, etc. També és comú trobar-les en armaris poc utilitzats.

Les aranyes recluses solen viure en golfes i en soterranis on hi ha prestatgeries i armaris poc freqüentats. El tractament és quirúrgic, realitzant una incisió en estrella a l'himen per drenar el material acumulat a la vagina. El tractament combina medicaments, psicoteràpia i tractament conductual. El tractament inclou medicaments antiparasitaris com la ivermectina.